Compartim l’entrevista que la revista Investment Europe va fer a en Manuel Pedrera, membre de l’equip de DiverInvest sobre els reptes i oportunitats que ofereix Mifid II.
Creus que Mifid II reforçarà el paper dels assessors financers?
Sí. MIFID II obliga a una major preparació i professionalització del sector i en concret dels assessors financers. Es tracta que l’assessor conegui perfectament el funcionament dels productes i compti amb qualificació professional per recomanar a cada client els productes que millor s’ajustin al seu horitzó temporal d’inversió i el seu perfil de risc, explicant a l’inversor les característiques i riscos dels mateixos. Sens dubte, l’assessor financer passarà a ser una peça fonamental de les organitzacions en la relació amb els seus clients.
Opines que la nova normativa suposarà un enduriment de les regles del joc, o per contra l’aculls com una oportunitat que suposarà una transformació en els models de negoci?
Evidentment endureix les regles del joc, però obre la porta al fet que el sector es professionalitzi més. És possible que petites oficines d’assessorament desapareguin per la recrudescència de les condicions, o es fusionin amb altres de més gran tamany per poder sobreviure. El que és segur és que viurem canvis en el curt i mig termini que afectaran a l’estructura del sector. La nova normativa de MIFID II, obligarà a declarar el tipus d’assessorament que se li presta al client el que obrirà noves oportunitats per als diferents actors del sector que optaran per declarar-se « Independents » o « Dependents » en funció de les seves estratègies de negoci. Para les EAFI’s independents de certa grandària, que des de l’inici hem apostat per la professionalitat, el coneixement profund dels clients i la transparència, crec que se’ns obre una gran oportunitat per seguir desenvolupant la nostra activitat i créixer amb unes regles de joc que difereixen poc de les quals internament ja se seguien.
Diries que s’està produint una clara tendència cap a la gestió passiva?
No crec que MIFID II realment exerceixi influència sobre el desenvolupament o no dels productes de gestió passiva. Si bé la gestió passiva pot resultar més “barata” en termes de costos per al client, no garanteix una millor rendibilitat global d’una cartera. Al meu entendre, ara com ara, el desenvolupament d’aquest tipus de productes obeeix més a la situació de l’entorn econòmic, que al regulatori.
Fins a quin punt creïs que el nou model millorarà la transparència en la gestió?
És obvi que MIFID II s’implementa amb la finalitat d’augmentar la transparència en general i protecció a l’inversor. Transparència, per la informació real dels costos que suporta l’inversor i protecció, per l’adequació dels productes al perfil d’inversió del client. El client ha de conèixer què li costa cadascuna de les inversions que realitza, la qual cosa li permetrà adonar-se que certs serveis de les seves entitats són més elevats del que imaginava i que ho paga ell. En aquest sentit no podem més que felicitar als reguladors, perquè crec que MIFID II ajudarà definitivament a fer més transparent el mercat.